Sideritis angustifolia (rabet de gat)

 

Acostumats com estem a confiar en els medicaments que comprem en la Farmàcia (una cosa recomanable, per descomptat), hem anat abandonant l’ús d’algunes plantes amb característiques i propietats extraordinàries. Un d’aquests tresors naturals és la planta que comentarem a continuació, també dita “zahareña”. De la mateixa família són la Sideritis hirsuta (que vol dir estrela, ja que la seua tija va formant unes estrellitas), que a Cocentaina diuen “Te de Mariola”; i la Sideritis incana, que en Valdepeñas diuen camamil·la blanca.

Es una planta ja coneguda i utilitzada pels grecs. El seu nom científic, “sideritis”, significa “el que és o té ferro” i fa referència a les plantes que cicatritzaven les ferides realitzades per armes de ferro, encara que també pot fer referència a la forma de les seues fulles en punta de llança. El nom de “zahareña” prové de l’àrab. El seu significat és roca o penya. Això es deu a les zones rocoses de calcària on sol créixer.

Sideritis angustifolia

Pertany a la família de les labiades, on es troben algunes espècies molt conegudes com el timó, la lavanda i la sàlvia. La Sideritis habita en les zones muntanyenques de roques calcàries i on el sol dóna durant moltes hores al dia. A part de les propietats medicinals, és molt coneguda per desprendre una olor intensa i una aroma especial.

Se li pot trobar fonamentalment en el centre, est i sud d’Espanya. Pel fet que la seua presència en tota la península és escassa, està protegida. És una planta llenyosa, olorosa, amb fulles agudes i estretes de color llima, que floreix a la primavera, moment en el qual es pot recollir i guardar.

Esta planta es una de les componens de “La bossa de les vint-i-cinc herbes”, que al lluminós poblé de Benissa preparen cada any per a guarir-se els constipats i encatarraments bronquials.

El rabet de gat és, sens dubte, una de la grans plantes medicinals valencianes, on se li aprecia com una de les millors. En general es té per un eficaç antiinflamatori, però també como una excel·lent planta digestiva i vulnerária, i moltes virtuts més.

Un dels seus components són els olis essencials que li atorguen habilitats anti infeccioses, antibiòtiques i anti inflamatòries. Entre els olie essencials ens trobem amb els flavonoides (sideritoflavona), saponinas triterpénicas i tanins d’activitat astringent i cicatrizadora.

Per a usar-la com a infusió es preparen 20-30 grams per litre (com a antiinflamatòria, aplicada en compreses sobre el rostre suavitza el cutis; també s’usa per a netejar les ferides de la pell). Per a usar-la com a digestiu es prepara una infusió d’una cullerada sopera per tassa d’aigua i es deixa 10 minuts en repòs.