Aranyons i Patxaràn

 

Amb el final de l’estiu arriba el període de maduració dels aranyons, aqueixes meravelloses boletes blaves i morades que són el fruit de l’aranyoner i que, malgrat el seu sabor aspre, serveixen per a fabricar un benvolgut licor: el patxaràn.

L’aranyoner (Prunus spinosa) és una espècie d’arbust pertanyent a la família de les rosáceas. És caducifoli (perd les fulles a l’hivern), molt embullat i espinós. Sol formar grans espessors gràcies al seu fàcil i densa reproducció per plançons que brollen de les seues arrels. A Albacete els denominen “ciruelos montesinos” i s’usen com portainjertos per a albercoquers i presseguers.

Prunus spinosa (aranyó, endrino)

A la fi de l’hivern, de març a maig,la planta reviu i s’omple de flors blanques que ixen abans que les fulles, com ocorre amb l’ametler. Les flors preparades en tisana s’han usat com a laxants i la seua fusta s’empra en torneria i per a fabricar bastons.

El fruit de l’aranyoner es coneix com a aranyó i és una drupa de la grandària d’un gra xicotet de raïm (5-10 mm), de color blavós, violaci o negrós. Són fruits de baixa aportació calòrica (conté pocs hidrats de carboni) i una bona font de fibra (que millora el tracte intestinal), potassi, ferro, calci, taninos (d’acció astringent) i pigments naturals d’acció antioxidant.

Aquestes fruites contenen, a més dels antocians i carotenoides, altres antioxidants com la vitamina C. La ingesta dietètica d’aquestes substàncies potencia el nostre sistema immunològic o de defenses de l’organisme i contribueix a reduir el risc de malalties degeneratives, cardiovasculars i fins i tot del càncer. Així mateix, la vitamina C té la capacitat d’afavorir l’absorció del ferro dels aliments, per la qual cosa millora o prevé l’anèmia ferropénica.

El principal ús alimentós que es fa dels aranyons és com a ingredient principal del patxaràn, licor d’origen basc-navarrès que es prepara per maceración en aiguardent (orujo o anís). Hi ha diverses fórmules, però jo us explique la meua: arreplegue els aranyons a la fi de setembre, les fique en un llibrell d’aigua per a netejar-les i eliminar les que suren i les fulletes seques, els lleve el peduncle (el rabet, que desbarata el licor) i pose 250 grams per cada litre de aiguardent, afig una branca de canyella i 12-15 grans de cafè en una garrafa de 5 litres (millor de vidre que de plàstic). Als pocs dies ja es tenyeix de roig, però cal esperar, remenant cada 12-14 dies la garrafa, fins a Nadal per a colar el líquid.

Please follow and like us:
Pin Share