El herbero

 

S’acosta el moment màgic d’arreplegar les herbes per al nostre benvolgut “herbero”, una beguda espirituosa molt arrelada de les comarques que envolten la Serra de Mariola (El Comtat, l’Alcoià i la Vall d’Albaida) que ens acompanya en les nostres sobretaules i que s’elabora des de temps immemorials gràcies a la transmissió de coneixements etnobotánics dels nostres avantpassats.

El herbero és el resultat de macerar plantes silvestres, medicinals i aromàtiques, en alcohol neutre d’origen agrícola amb un grau comprès entre 22% i 40%. En la nostra zona solem utilitzar una mescla de anís sec i dolç, en funció dels gustos personals. Des d’antic, metges i alquimistes van fer referència a l’alcohol (aqua vitae o aqua ardents) per a la vida quotidiana, enaltint les seues virtuts (com va fer Ramón Llull en el segle XIII).

La maceració de les herbes afig a l’alcohol un característic color que va des del groc pàl·lid roent fosc, en funció del tipus de plantes utilitzades i de la quantitat. Aquestes plantes s’arrepleguen en la seua època de floració i es poden guardar en llocs foscos, frescs i secs fins al moment d’utilitzar-les.

Segons diuen els més experts, les millors combinacions tenen un 46% de Labiadas, un 16% de Compostes, un 11 % de Umbel·líferes, un 11% de Rutàcies i un 16% d’altres famílies.

La fórmula o combinació exacta de plantes sol ser molt personal i no hi ha dues idèntiques. La llista de plantes amb les quals algun afeccionat ha preparat el seu herbero pot superar el centenar.

Dictamus hispanicus (timó real, tarraguillo, gitam)

Per a preparar-ho han d’usar-se, almenys, quatre de les següents herbes: sàlvia (la millor és la Sàlvia blancoana, subsp. Mariolensis), camamilla (ben siga Matricaria recutita o Santolina chamaecyparissus), poliol blanc (Mentha pulegium) o poliol menta (Micromedia fruticosa), marialuisa (Lippia citrodora), panical (Eryngium campestre), menta piperita (Mentha piperita), rabet de gat (bé Sideritis angustifolia, bé Sideritis hirsuta, de sabor més fi), fenoll (Foeniculum vulgare), anís estrellat (Illicium verum), melissa (Melissa officinalis), herba de la sang (Lithospermum officinale o Lithospermum fruticosa), sajolida (Satureja obovata), timó real (Dictamus hispanicus), timó mascle (Teucrium capitatum) i romer (Rosmarinus officinalis).

Altres espècies que també s’utilitzen són la centaurea (Centaurea mariolensis), te de roca (Jasonia glutinosa), fulles de llimoner (Citrus llimó), cantueso (Thymus moroderi), pericó (Coris monspeliensis), pebrella (Thymus piperella), i un llarg etcètera.

Les plantes estaran macerand 40 dies més o menys i, passat aquest temps, es pot filtrar el licor resultant, per a eliminar les impureses, i guardar-ho en botelles de vidre.

En aquest enllaç es pot consultar el treball de Vanessa Martínez Francés, deixebla i col·laboradora de Segon Ríos Ruiz, Director del Jardí Botànic de Torretes.

Please follow and like us:
Pin Share