Els mestres (II): Daniel Climent i Giner

 

En aquest segon lliurament dedicat als meus mestres vull parlar de Daniel Climent i Giner (Alacant 1952), professor d’institut i Catedràtic de Ciències de la Naturalesa, al que vaig conèixer de pura casualitat, quan va presentar el seu llibre “Herbari: viure amb les plantes”, en el Centro Cultural Ovidi Montllor de Alcoy, una monografia de Daniel Climent i Ferran Zurriaga que nos acerca al mundo de la botánica a través de delicados textos i fotografias.

Daniel va insistir molt en la importància de conservar aquest llegat, quasi sempre oral, que hem rebut de generació en generació. Després d’escoltar a Daniel Climent parlar de les plantes i de la relació dels humans amb elles, se’m va ocórrer que havia de començar com més prompte millor a escriure tots els meus records sobre la relació meua i de la meua família (el meu pare va ser llaurador) amb les plantes.

A més, em vaig convertir en assidu seguidor seu, acudint a molts dels esdeveniments en els quals sol participar (excursions didàctiques, xarrades divulgatives, conferències, …), sempre centrats en la etnobotànica (coneixement i use de les plantes), calendaris, didàctica i història de les ciències, dones i ciències, història ecològica de la humanitat, etimologia, etc.

Daniel Climent és un incansable col·laborador en temes de divulgació etnobotánica i científica en les revistes Mètode (Universitat de València), Espores (Jardí Botánic de València), Daualdeu (Associació per a la Divulgació de la Ciència i la Tecnologia “Meridià Zero“, Marina Alta), La rella (Instituto de Estudios comarcales del Baix Vinalopó), Sarrià (Associació d’estudis de la Marina Baixa), Saó, La Veu del País Valencià, Calendari dels brillants (Marina Alta)  i també articles dirigits a l’ús del català en les ciències (revistes Terminàlia, Daualdeu, etc.).

A més del que he citat, té altres llibres publicats: “Les formacions vegetals de la ciutat d’Alacant” (Auntament d’Alacant), “Comunitats vegetals. Guia de camp” (Conselleria de Cultura, Educació i Ciència) i altres llibres de text de Ciències de la Naturalesa, així com col·laboracions en llibres destinats a l’ús del català en les ciències (“Escriu-me. L’art de narrar”, 2017. ed. Bromera).

Si haguera de destacar un tret característic de Daniel Climent, diria d’ell que és un gran comunicador, un pedagog excel·lent. No en va va ser durant 9 cursos Director del Centre de Professors d’Alacant, dedicat a la formació del professorat en actiu. Malgrat que està ja jubilat, Daniel Climent manté una activitat constant en les xarxes socials, mantenint en Facebook una pàgina personal i una altra titulada “Etnobotànica Lucentina i més, senyora, i més“.

Especialment interessant és el canal de Daniel Climent en Youtube, on alberga un extens repertori de vídeos gravats en les seues xarrades i conferències, d’entre els quals he escollit un gravat en la Rambla de la Gabarrera d’Ibi a l’octubre de 2016 (mereix la pena escoltar-ho, us ho assegure):