Els mestres (I): Joan Pellicer i Bataller

 

Amb una breu ressenya sobre Joan Pellicer (Bellreguard, 1947) vull començar una xicoteta sèrie d’entrades dedicades als quals considere els meus mestres, persones que, fins i tot sense adonar-me, em van ensenyar a mirar les plantes amb altres ulls.

Recorde que esperava ansiós els programes i xicotets documentals que passaven en aquell extint Punt Dos (segon canal de la televisió pública valenciana), en els quals aquest incansable investigador exercia de divulgador científic i mediambiental.

Després de llicenciar-se en Medicina, Pellicer va inclinar la seua trajectòria professional i vital a una de les seues grans passions: l’estudi de les plantes i la seua relació amb la cultura popular, seguint el deixant del botànic Cavanilles. Va voler construir ponts entre la naturalesa i la cultura, capturant la tradició oral al voltant de les plantes i divulgant-la de forma molt poètica.

Incansable investigador, Pellicer va rastrejar durant anys les muntanyes i racons de la geografia valenciana en contacte sempre amb la naturalesa i les seues gents. Va ser professor universitari, també poeta, escriptor i fins i tot es va atrevir amb la cançó en la seua etapa d’estudiant universitari.

Dotat d’una gran sensibilitat i capacitat intel•lectual, va ser autor de nombrosos articles i llibres especialitzats, i era col•laborador de la revista Mètode de difusió de la recerca de la Universitat de València.

En 2004 va publicar la seua tesis doctoral (Recerques Etnobotániques al Territori Diánic o Comarques Centráls Valencianes) i pocs anys després, en 2007, moria a causa d’una hemorràgia interna en la seua casa de Miramar, quan solament tenia 60 anys.

De la llarga trajectòria de recerca del metge etnobotánic destaquen les obres: Herbari breu de la Safor (1991); De la Mariola a la Mar: viatge pel riu Serpis; Flora pintoresca del País Valencià; Meravelles de Diània: camins, paratges i paisatges dels comarques centrals valencianes (1995) i el Costumari botànic: recerques etnobotàniques als comarques centrals valencianes, amb el que va guanyar el Premi Bernat Capó.

“… amb una perspectiva global i integradora, cal entendre l’etnobotánica com l’exploració i estudi científic interdisciplinar, en l’espai de confluencia de les ciéncies naturals i humanes, que s’ocupa del paper que juguen les plantes en el complex entramat d’una societat humana, de les relacions de l’home amb les plantes, de les societats humanes amb el món vegetal que les envolta, amb mires d’entendre i explicar la naixença i el progrés d’aquestes societats…” (definició d’etnobotánica en la tesis doctoral de Joan Pellicer).

JOAN PELLICER: ETNOBOTÀNIC, JULIOL 1947- GENER 2007 / ETNOBOTÁNICO / ETHNOBOTANIST from Arxiu Històric de Gandia on Vimeo.

Please follow and like us:
Pin Share