PAS DELS BANDOLERS-S. DE BERNIA-28/OCTUBRE/2018

28 d’octubre de 2018, a les set en punt del matí, en l’aparcament de Giravella, lloc de trobada, quedem 14 esforçats senderistes (13 adults, 3 d’ells dones i un xiquet) a més d’un gos, disposats a passar un diumenge estupend fent el que més ens agrada: caminar.

Ens pugem il·lusionats en els nostres cotxes i partim camí del punt d’eixida de l’excursió en l’aparcament de les Fonts de L’Algar en Callosa d’Ensarriá.

A les huit y mitja iniciem la marxa per un camí aglomerat entre bancals de fruiters que va ascendint fins a una casa, després es fa de terra i a la dreta comença a descendir fins al jaç del riu, ens movem sota els penyals de l’Aspre i de Orenga; lamentablement entre pins cremats per algun incendi forestal no gaire allunyat en el temps; després ascendim a la dreta i arribem a una masia en ruïnes, darrere d’ella ja es vislumbra la majestuosidad del embudo del Barranc del Curt, continuem,a l’esquerra, per sota de la casa i arribem a l’EMBUT, el més espectacular dels paratges visitats avui; alguns pugem i baixem pel seu abrupte i arriscat accés, ens endinsem en la seua cavitat i fem algunes fotos.

Després pugem per la pedrera, el tram més difícil i penós d’aquesta ruta, per la seua inclinació i per estar, en aquesta ocasió, humit i relliscós. Seguint les marques girem a l’esquerra cap a un pi gran que ix de la paret, ací comença el Pas dels Bandolers pròpiament dit, un pas diagonal ascendent que ens porta per la paret a l’altre costat, el pas encara que no és complicat té dificultat, per la qual cosa cal tenir molta cura, una relliscada ací és mortal.

El pitjor punt apareix indicat pel gran pi, que naix en la paret de la muntanya, passem després per una senda estreta, amb un precipici a la nostra esquerra, en el lloc hi ha cordes, cadenes per a agarrar-se i una xicoteta via ferrata, que ajuden a superar aquest tram, i la col·locació del qual és molt criticada pels amants del senderisme pur i dur per l’impacte ambiental que causen en la zona.

Ja a dalt, sobre les 10:30 del matí esmorzem; als nostres peus el descens del Barranc del Curt, enfront la imponent Serra de Ferrer, les vistes són espectaculars i el temps ens acompanya, brilla el sol.

Després d’esmorzar baixem al barranc, prenem un sender per l’esquerra, les vistes són impressionants, ascendim i deixem ja aquest impressionant lloc.

Després ve un tram de transició, monòton ell, on el més important és no perdre’s, hi ha margallons i vegetació baixa, i les marques són escasses; l’organitzador de l’activitat Domingo “Taràntula” ens desvia a la dreta per a visitar un singular corral de bous braus, ens fem fotos allí i reprenem el nostre camí original fins a Cases de Bernia, escometent el PR d’ascens al Fort de Bernia, pujada no gaire dura on el que primera és l’espectacularitat del paisatge i les vistes de la Cresta de Ferrer, Bernia i Orenga, tirem una última ullada al buit de la gran depressió per la qual hem pujat, canviem l’adreça cap al sud, ens trobem amb la bonica vista de L’Aspre. Per fi arribem al Fort, les vistes són impressionants: El mar, Altea, el Albir, Serra Gelada, Benidorm, la seua illa, el Puig Campana, el Ponoig, etc., hem arribat fins a ací discorrent per paratges que bé podrien ser dels Pirineus o dels Pics d’Europa.

La idea, al principi, era la de dinar en el Fort, ja que l’hora d’arribada, sobre les 14:30 del migdia així ho aconsellava, però les condicions meteorològiques amenaçaven pluja pel que decidim, després de plasmar en una foto de grup aquest paratge, no parar a dinar i continuar la marxa fins al punt de partida en les Fonts de L’ Algar, on aquest matí, deixàvem els cotxes.

Continuem doncs amb la ruta descendint pel PR que ens conduirà allí, unes vegades en zig zag, altres més tendit, passant pel Bancal Roig i seguint fins a una xicoteta cruïlla en la qual un pal ens indica la direcció a seguir, s’accentua el pendent, baixant en zig zag fins que el sender s’acaba en un camí i aquest al seu torn en una pista d’aglomerat que discorre entre hivernacles descendint a poc a poc fins a arribar al principi de la nostra ruta d’avui.

Solament una xicoteta, no se si cridar-la contrarietat o anècdota, i és que el que us ho explica, va patir una xicoteta caiguda contra l’aglomerat de la pista, per sort sense conseqüències, i que va posar a prova el botiquí i el bon fer de nostra sempre incombustible Mari Angels, que va curar a Pepe en el dinar una vegada finalitzada la ruta.

Ruta espectacular plena d’història i naturalesa, amb racons impressionants de gran bellesa, naturalesa en estat pur, zones agrestes, fins i tot màgiques, com tota la zona del Pas dels Bandolers fins al Barranc del Curt.

Agrair a Domingo l’haver-nos donat l’oportunitat de gaudir amb ell d’aquesta preciosa ruta i a tots els participants … gràcies per ser com sou, així dóna gust fer muntanya.

Fins a la pròxima ruta.

Ruta en Wikiloc…. Pincha aquí