Rosmarinus officinalis (romer, romaní)

 

Qualsevol que haja eixit a la muntanya aquests últims dies haurà apreciat la intensa floració del romaní, aquesta planta tan abundant en el nostre entorn i de la qual podríem estar parlant durant dies.

El romaní o romer és un arbust aromàtic, llenyós, de fulles perennes, molt ramificat i que pot arribar a mesurar 2 metres d’altura. Els seus abundants i xicotetes fulles de color verd fosc, presenten un color blanquinós pel revés. I les seues flors, d’uns 5 mm de llarg, tenen la corol·la bilabiada d’una sola peça.

Si s’observen les mates ara en floració, s’apreciarà que les seues flors van des d’un color quasi blanc, passant pel groc (menys abundant) i el violeta pàl·lid, fins a arribar a un blau intens.

És una planta de fàcil cultiu, que no necessita de gran quantitat d’aigua. Es cria en tot tipus de sòls, preferiblement els secs i alguna cosa sorrencs i permeables, adaptant-se molt bé als sòls pobres, i assolellats.

Des de sempre ha representat la bona salut, el renaixement i la immortalitat. Aquesta planta ha inspirant moltes creences. En el segle XIX es creia que les flors posades en contacte amb la pell donaven la felicitat de la mateixa manera que les fulles posades sota el llit feien que no es tingueren malsons o que conrear la planta sobre l’ampit allunyava les malalties.

Els antics egipcis posaven un grapat en mans del difunt per a facilitar-li el viatge en ultratomba. L’ocupació funerària d’aquesta planta va trobar en el passat una gran difusió en tota Europa i en molts països hi havia el costum d’acompanyar al difunt al cementeri sostenint en la mà una rameta de romaní o es componien les corones funeràries de romaní, murta i llorer.

Ja en l’antiga Grècia se li atorgava uns poders especials. Els estudiants es col·locaven corones de romaní abans dels exàmens amb la finalitat de millorar la seua memòria. A més, estava consagrat a Afrodita la deessa de l’amor, en ser considerat un afrodisíac.

Els romans li donaven un ús medicinal i ho empraven com a ofrena als seus déus. Ho cremaven durant els rituals màgics per a purificar la llar, una cosa que avui dia segueixen fent moltes persones, que utilitzen el romaní a manera d’encens per a aromatitzar i purificar la seua casa.

Del romaní s’utilitzen sobretot les fulles i a voltes, les flors. És una planta rica en principis actius i el seu oli essencial es prepara alcohol de romaní, amb demostrada efectivitat per a pal·liar el dolor i la inflamació en persones amb artrosis o artritis reumatoide.

El romaní és una de les plantes aromàtiques més valorades en cuina per la seua agradable olor i el sabor que aporta als aliments processats, tant carns com a peixos i vegetals, sent un clàssic en alguns rostits al forn i guisats. S’utilitza tant fresc com a sec. També s’utilitza per a personalitzar olis i vinagres, incorporant una branca fresca en l’envàs on es conserven. , la qual cosa aporta grans matisos al infusionar. A Castella-la Manxa és habitual trobar-ho cobrint elaboracions guarides com la Canya de Llom (al romaní) o el Formatge manxec (al romaní), complint la doble funció de aromatitzar i protegir al producte.

El romaní és un eficaç protector gàstric, fins i tot pot substituir al Omeprazol. S’utilitza en friccions com a estimulant del cuir cabellut. Per les seues propietats antisèptiques, es pot aplicar per decocció sobre nafres i ferides com cicatritzant.

Entre els productes derivats del romaní trobem la mel de romaní, que sol presentar una textura espessa i un color ambre. Amb el temps, aquesta mel cristal·litza i el seu color passa a ser blanc. Aquesta mel és ideal per a tractar les malalties respiratòries, gràcies a les seues qualitats pectorals, antisèptiques i balsàmiques.

També trobem en aquesta rondalla sobre els amors de Ofelia i Hamlet de Shakespeare, la relació del romaní amb el record i la facultat de la memòria:

“Ací teniu romer, diu Ofelia en pie deliri amorós, que és per a recordar.

Recorda’m, amor meu, recorda’m.”

Please follow and like us:
Pin Share