Sedum sediforme (raïm de pastor, pinyonets, arròs de pardal)
Aquesta és una planta crasa o suculenta, a les quals es distingeix per estar adaptades a la sequera, posseint fulles engrossides que els serveixen com a contenidors d’aigua.
Coneguda vulgarment com a ungla de gat, és molt abundant en la regió mediterrània, encara que està molt estesa per tot el món. De port alçat, sol aconseguir uns 30 cm d’altura, amb tiges terminals més llargs dels quals sorgeixen denses unitats florals hermafroditrs, d’un color groc clar a la fi de juny i fins a agost.
El seu hàbitat preferit són les zones rocoses i esquerdades amb poc substrat i molt exposades al sol (teulades, murs, escletxes de roca). D’ací la dita popular: “Que coses més bones que cria el Senyor, per dalt els teulades raïms de pastor”.
Encara que avui dia s’usa com a planta ornamental, tradicionalment se li ha donat un ús culinari a tiges i fulles. Consumides crues o bullides, amanides amb llimó, oli, vinagre i sal, juntament amb herbes aromàtiques com el timó, sent els brots més joves els més tendres i saborosos (cal evitar arreplegar les tiges, que són molt fibrosos).
De les moltes receptes que hi ha per a preparar, jo us aconselle aquesta que vaig posar en pràctica personalment amb un bon resultat (la recepta està presa de l’Herbari Virtual de Banyeres de Mariola i Alacant): Netejar bé el raimet de pastor per a llevar-li la possible terra que puga tenir. Posem una cassola gran amb aigua al foc i esperar al fet que comence a bullir. Una vegada l’aigua estiga bullint fiquem tot el raimet dins de l’olla i esperem al fet que l’aigua que en aquests moments ha deixat de bullir torne a fer-ho. Una vegada vegem que comença de nou apaguem el foc i retirem l’olla. La deixem tapada fins que es refrede l’aigua. Una vegada l’aigua estiga fregisca ja podem procedir a preparar el raimet en pots de vidre. Primer prepararem l’aigua amb la sal i el vinagre. La proporció ve a ser d’uns 10 gots d’aigua, 1 de vinagre i ½ de sal. Anem ficant raimet i li intercalem la pebrella i els trossets de llimó conforme anem posant el raimet. L’única cosa que cal tenir en compte és que quede tot submergit perquè no es desbarate. Tancar els pots i esperar uns dies (4 o 5 és suficient).
També li l’ha usat medicinalment per les seues propietats. El propi consum de la planta prevé úlceres d’estómac i combat l’acidesa. Les seues fulles crues ens ajuden a guarir nafres de la boca i fins i tot el seu líquid untat sobre les ferides afavoreix la cicatrització. La infusió de les fulles i flors és un suau tranquil·litzant natural.
Us anime a provar-la, sempre que la recol·lecteu en zones verges o netes de contaminants.
En el vídeo que acompanye veiem a un famós cuiner alacantí, David Ariza, lloant les virtuts d’aquesta humil planta.
