SELLA-BARRANC DEL RUNAR-ALT DE LA PENYA DE SELLA-COLLADO DE LA TRAVESSA-SELLA (16-04-2023)

Estimats amics i simpatitzants,

Aquest passat diumenge, dia 16 d’abril, vam dur a terme l’activitat de Sella, al principi preparada per a realitzar-se el dia 26 de març i que no es va poder dur a terme per motius personals, d’un dels seus organitzadors, per la qual cosa vam fer un canvi de dates amb la qual s’havia d’haver celebrat aquest dia ( la ruta a la “Sierra del Buey de Jumilla”).

Al voltant de les huit del matí, desplaçats, 11 senderistes en total, des d’Ibi fins a la localitat de Sella, iniciem aquesta ruta, des dels aparcaments públics d’aquesta bonica localitat alacantina.

Discorrem per una pista asfaltada, la deixem per l’esquerra i agafem un sender local, que va ascendint, el deixem girant a la dreta a la recerca de l’entrada del Barranc del Runar.

Després d’una xicoteta distracció en el seguiment del sender, i que queda en anècdota, rectifiquem i als voltants d’un pi gran, a l’entrada del barranc, esmorzem i ens preparem per a la pujada al serral.

La pujada per aquest Barranc, el sòl del qual està ocupat per una espectacular pedrera, és summament empinada, l’escometem pel lateral dret, els senyals estan molt deteriorades i es fa molt difícil l’ascensió, com mostren les fotos que acompanyem.

Arribem a la cova del Runar de la Mona i fem alguna foto, després millora el recorregut i pegats a la paret ascendim fins al cordal, continuant l’ascensió fins a l’Alt de la Penya de Sella (1.167 m), tornem al serral, ascendim tornant pel Tossalet, on albirem un arruí que ens contempla i el fotografiem.

                                                                                                

Les vistes al nostre voltant són magnífiques, estem gaudint molt, ha valgut la pena !!. Als nostres piés el majestuós Puig Campana, amb la seua magnífica cort: El Ponoch, Xanxet, Les penyes de Castellet, el pantà Amadorio, la mar, més a l’oest el Cabeço d’Or, i damunt de nosaltres el sostre de la província, El cim de l’Aitana, amb les seues antenes i la seua particular Bola del Món que ens recorda la de Guadarrama.

Passem pel Tossal Alt, on hi ha una xapa de la xarxa geodèsica amb informació sobre aquest tema, ja camí d’arribar al lloc on dinarem.

Abans, el sender pel qual discorrem s’uneix al GR 330 i comparteixen ruta fins al final a Sella. En un encreuament ens trobem amb uns senderistes, que per allí caminen i que ens recomanen visitar una finca abandonada que té una singular terrassa, barbacoa inclosa, i des de la qual s’albiren bones vistes.

Reprenem de nou les nostres senders i arribem prompte al lloc triat per a dinar i que no és un altre que la porta d’entrada al Collado de la Travessa, talaia des d’on iniciarem el perillós i sinuós descens a Sella, però ara toca relaxar-se, descansar i dinar, reposant forces per a escometre la part final de la nostra ruta.

Així ho fem i iniciem l’esmentat descens, que no defrauda en absolut. Descendim, cadascun amb el ritme al qual s’adapta millor, albirant al fons la bonica localitat de Sella, punt final del nostre recorregut, parant de tant en tant per a reagrupar-nos.

I així, deixant a la nostra esquerra el turó on s’assentisca l’Ermita de Santa Bàrbara i a la dreta el Depòsit municipal d’aigua potable, ens endinsem ja de ple en el nucli urbà de la localitat i a través de les seues boniques i estrets carrers arribem a l’aparcament on deixem aquest matí els nostres cotxes, donant per finalitzada l’excursió.

Gràcies als onze participants per vindre, ho hem passat en gran malgrat les dificultats que hem tingut i alguna relliscada i caiguda pel camí, però afortunadament sense conseqüències.                                              

                                                                                                                     FEM MUNTANYA JUNTS !!!!

FINS A LA PRÒXIMA !!!!

Please follow and like us:
Pin Share