El visir al-Azraq fou, sense cap ombra de dubte, el més coratjós enemic que desafià Jaume I. Ho reconeix el mateix rei en la seua Crònica, i així ho corroboren també els més de quinze anys que el Conqueridor tardà a foragitar-lo de la Muntanya, la seua terra. Tan ferotge fou la defensa que els andalusins feren del territori, que fins i tot la vida del Conqueridor quedà en mans de la Providència quan al-Azraq i els seus homes l’emboscaren mentre cavalcava de nit al castell de Rugat. Conspiracions, batalles, paranys, setges, assalts, revoltes, celades, treves, escaramusses, traïcions i un pacte signat i trencat per la força de les armes marcarien a foc una relació que acabaria amb el valent sarraí traït a colp de suborn, exiliat per sempre dels que foren els seus dominis. O això semblava, perquè després de díhuit anys de desterrament els destins de visir i rei encara s’haurien de creuar, heroicament, a les portes de la mort.

Al-Azraq. El malson de Jaume I és una novel·la gràfica que recrea els darrers anys d’al-Àndalus oriental, els escenaris de la Muntanya on, mitjan segle XIII, andalusins i feudals dirimiren les seues diferències. Els paisatges, les fortificacions i la guerra prendran el protagonisme visual que la lectura de la novel·la Al-Azraq el Blau, de Just I. Sellés, suggerí a l’il·lustrador Daniel Olmo.

Amb el propòsit de reinterpretar la invasió feudal de la Muntanya, Al-Azraq. El malson de Jaume I enarbora l’estendard de la mitja lluna i concedeix la paraula al vençut perquè el relat fluïsca en primera persona, lliure, directe, visceral, per boca de qui patí en les seues pròpies carns el genocidi andalusí del Conqueridor.