Si em permeteu voldria llegir a Ximo unes lletretes, tres xicotets poemes, unes reflexions, Ximo, muntanyenc, ballaor.
La tristesa gana al ball i a la muntanya, quan un amic se ens n’ha anat sense poder-nos despedir-nos d’ell. Però l’esperança és haver pogut compartir amb ell, el ball, el paisatge, la muntanya i l’amor per la nostra terra.
El Pinós – Ibi
1) Ell, al Pinós, va nàixer.
Però Ibi va ser el seu poble i on va viure.
2) Al Pinós, infància i records.
A Ibi, família, la nena, Jordi, Neus i amics.
3) Al Pinós enyorança del passat.
A Ibi, treball, muntanya, dansa.
4) Al Pinós, Tatín.
A Ibi, Ximo Marín.
Epitafi d’un ballaor muntanyenc
Recordar-ho com era, no ploreu,
cantem i ballem.
Perquè així ens recordarà ell.
Recordem-ho amb un gran somriure.
Recordem-ho caminant per la muntanya.
Recordem-ho ballant una jota,
un fandango, un bolero o la dansa.
Perquè ell volia als que el volíem.
Respectava als que no pensaven com ell.
I per damunt de tot
era amic dels seus amics.
Per això vos dic….
Ximo, descansa en pau.
0 Comments