XIMO MARÍN “ IN MEMORIAM” 13 DE JULIO DE 2020

Si em permeteu voldria llegir a Ximo unes lletretes, tres xicotets poemes, unes reflexions, Ximo, muntanyenc, ballaor.

La tristesa gana al ball i a la muntanya, quan un amic se ens n’ha anat sense poder-nos despedir-nos d’ell. Però l’esperança és haver pogut compartir amb ell, el ball, el paisatge, la muntanya i l’amor per la nostra terra.

El Pinós – Ibi

1) Ell, al Pinós, va nàixer.

Però Ibi va ser el seu poble i on va viure.

2) Al Pinós, infància i records.

A Ibi, família, la nena, Jordi, Neus i amics.

3) Al Pinós enyorança del passat.

A Ibi, treball, muntanya, dansa.

4) Al Pinós, Tatín.

A Ibi, Ximo Marín.

Epitafi d’un ballaor muntanyenc

Recordar-ho com era, no ploreu,

 cantem i ballem.

Perquè així ens recordarà ell.

Recordem-ho amb un gran somriure.

Recordem-ho caminant per la muntanya.

Recordem-ho ballant una jota,

un fandango, un bolero o la dansa.

Perquè ell volia als que el volíem.

Respectava als que no pensaven com ell.

I per damunt de tot

era amic dels seus amics.

Per això vos dic….

Ximo, descansa en pau.

0 Comments

Leave a Comment

Your email address will not be published.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies
Scroll Up