Asphodelus cerasiferus (porrassa, allassa, vara de Sant Josep)

 

En la mitologia grega, els Camps Elisis, a voltes esmentats com les Planes Eliseanes, eren el lloc sagrat on les ombres dels homes virtuosos i els guerrers heroics portaven una existència joiosa i feliç, enmig de paisatges verds i florits. Era l’antítesi del Tàrtar i sovint s’ha associat amb el Cel cristià. Sembla ser que entre aqueixes flors, estava la del Asphodelus, per aquest motiu s’associara aquesta planta al trànsit a aqueix lloc sagrat.

Amb freqüència es relaciona el asfódelo amb Persèfone, que apareix coronada amb una garlanda d’aquesta planta, filla de Zeus, déu del cel fecundante i de Deméter, la deessa de la terra fructífera.

Asphodelus de la Font de Mariola

Aquesta planta està present en tota la zona mediterrània. El seu hàbitat comú està vores de camins, camps i erms, però també en zones de muntanya i pedregars calcaris. Pot ser molt abundant en determinades vessants, entre el espartar o en clars de pineda, particularment si els terrenys han patit algun tipus de modificació severa (sobrepasturatge, incendi, etc.).

Asphodelus al Benicadell

El seu fullatge blavós amb prou faenes s’alça del sòl i passa desapercebut tot l’any, fins que floreix al març anunciant la primavera. D’abril a agost emet una tija llarga que acaba en un raïm de flors que es van obrint des d’a baix cap amunt mostrant tota l’elegància d’unes flors espectaculars. Els fruits tenen forma de càpsula obovoidea, de fins a 2 cm de grossor durant la maduració, que conté nombroses llavors negres.

Fruits del Asphodelus

Sovint li la denomina també com a “vara de Sant Josep”, nom popular que comparteix amb els perfumats rams florits de la xeringuilla (Philadelphus coronarius L.). Com els lliris blancs o la assutzena, aquesta planta és símbol de candor i innocència. Sovint s’ha usat com a flor ornamental, formant rams per a les cases o les esglésies.

Se li coneixen usos culinaris, encara que és mes habitual emprar-la com a farratge per a animals. Té propietats medicinals, però cal usar-la amb precaució. Els seus tubercles tenen propietats diürètiques i depuratives (per a guarir ferides es refreguen directament). En alguns llocs s’usa la cendra de les seues arrels contra l’alopècia.

Cásate con San José
que traición no ha habido en ello;
mientras anoche dormía
Dios le reveló el misterio.
Besa esta vara de nardos
que de tu esposo es el cetro
y al perfume de tus labios
Dios descenderá a tu cuerpo.
Sangre le dará tu sangre.
Leche darán tus pechos.
Tus blancas manos caricias
y cabecera tu pelo.

(Andalucía la Baja, Fernando Villalón)

[Totes les fotografies són de la col·lecció de José Vicente Verdú Gisbert (Basseta)]