CHULILLA- Ruta dels ponts penjants. 18-11-2018

 

El passat dia 18 de novembre de 2018, la nostra companya Suni “alacantina ella”, ens trasllada a la localitat valenciana de Chulilla, en la comarca de los Serranos, on gaudim d’un dia fenomenal d’excursió.

Eixim d’Ibi a les 6 del matí, amb un temps que amenaçava pluja, però il·lusionats, quasi 70 excursionistes, que després d’un viatge de quasi dues hores, en bus, en el qual plovia de tant en tant, desembarquem a Chulilla, on improvisem un xicotet desdejuni a peu d’autobús. Després iniciem la marxa baixant en direcció al canó que el riu Turia ha excavat en aquesta comarca, a través de la senda de “los Calderones”. La meteorologia que fins a aqueix moment ens havia respectat, va deixar de fer-ho i va començar a ploure obligant-nos a abillar-nos amb la nostra roba d’aigua.

Així és com sota una fina pluja arribem al primer pont penjant, espectacular ell, ho travessem i ens fem fotos, baixem fins al llit del de riu i enfilem el segon pont, una mica més per sota de l’anterior, però igual de bonic.

Després ens endinsem en una frondosa senda que discorre per les limites del riu, i pròxim a ell, el paisatge meravellós , i al costat de la fina pluja que ens acompanya, dóna un toc selvático i aventurer, en aquest tram de l’activitat.

Para un moment de ploure i arribem al peu de la presa de l’embassament de Loriguilla, i decidim esmorzar.

Després del refrigerio pugem a la presa i gaudim de les espectaculars vistes i ens fem algunes fotos de grup i iniciem el retorn a Chulilla pel mateix itinerari pel qual hem vingut. Aquesta vegada amb un augment de la pluja, que es fa  intensa i pertinaça, però no per açò el retorn és menys divertit.

Tornem a Chulilla i abans de dinar visitem el seu castell i passegem pels seus carrers, amb les seues cases blanques, molt bonic tot, la veritat és que mereix la pena visitar aquest bonic poble; també fem algunes compres de productes típics de la localitat.

Després de dinar en un establiment del poble, on vam poder gaudir, el que va voler, de la famosa olleta de berzas chulillana, emprenem el camí de retorn a Ibi.

Agrair, de part de Suni i del seu col·laborador (Manolo), el que hàgeu vingut i compartit amb ells aquesta activitat, i per part de tots i d’aquest centre excursionista, reconèixer i agrair el seu bon fer i permetre’ns haver gaudit d’aquest dia.

FINS A LA PRÒXIMA…

 

Please follow and like us:
Pin Share