Etnobotànica?
La paraula Etnobotànica deriva de “etno” (estudi de les cultures o de les societats) i “botànica” (estudi de les plantes). La etnobotànica estudia les relacions entre els grups humans i el seu entorn vegetal, és a dir l’ús i aprofitament de les plantes en els diferents espais culturals i en el temps, incloent les seues aplicacions i usos tradicionals, per a determinar el seu valor cultural o científic.
L’etnobotànica és una ciència ciutadana: la participació del poble és imprescindible per a la recerca, que cal difondre tant en l’àmbit acadèmic com en el de la divulgació.
Aquesta disciplina defineix el paper dels vegetals en les societats humanes; estudia la interacció dels grups humans amb les plantes: la seua ocupació per a fabricar els seus instruments i eines, per a protegir-se (habitatges, vestuaris), alimentar-se, guarir-se de les malalties, comunicar-se amb els seus congèneres (papers, negres, tatuatges, teixits), així com la seua associació en la vida social (rituals, jocs, música, etc).
El terme “etnobotànica” va ser encunyat en 1895 pel botànic nord-americà John Williams Harshberger, però la història de camp comença moltíssim abans. L’any 77 d. de C., el mèdic-cirurgià grec Dioscórides va publicar “De Matèria Medica”, un catàleg de 600 plantes del Mediterrani en el qual va consignar informació de com les utilitzaven els grecs, especialment per a propòsits mèdics. Aquest herbari il·lustrat contenia informació de com i on havia sigut presa cada planta, si eren o no verinoses, el seu ús actual i si eren comestibles o no (i fins i tot incloïa les receptes).
Estudiar etnobotànica és important perquè representa una aproximació a l’ús i maneig dels recursos naturals, des de la perspectiva de les cultures que han habitat i conviscut amb aquesta diversitat biològica per milers d’anys. Durant aquesta convivència mil·lenària, igual que en l’activitat científica, s’ha desenvolupat un meticulós procés d’observació i experimentació que ha sigut transmès per generacions, i que ha resultat en un maneig eficient de la naturalesa.
A diferència de l’activitat científica, el coneixement generat per aquestes cultures és més antic i per tant ha sigut validat i/o refutat des de fa molt més temps. La ciència com la coneixem, és una activitat molt jove, de fa amb prou faenes uns quants segles. Desafortunadament, existeix la falsa idea que la ciència és l’única forma de coneixement legítim, i la tendència a desqualificar qualsevol altra forma de conèixer la naturalesa, com per exemple el de les comunitats locals. El propòsit d’aquesta secció és oferir una modesta aproximació als nostres coneixements etnobotánicos a través de l’estudi de les plantes del nostre entorn.
Per descomptat, s’admeten suggeriments. Podeu enviar-los a la meua adreça de correu electrònic:
Galería
